Erwin Panofsky (Hannover, 30 de març de 1892 - Princeton (Nova Jersey), 14 de març de 1968)[1] va ser un historiador de l'art i assagista jueu alemany que va destacar pels seus estudis iconològics. La seva carrera es va desenvolupar principalment als EUA després de l'ascens del règim nazi. La seva obra més coneguda potser és Estudis sobre iconologia, però les seves monografies sobre Dürer, Ticià, els Primitius flamencs o l'art funerari són treballs fonamentals de la Història de l'Art del segle xx.[2]
El treball de Panofsky representa un punt àlgid en l'estudi acadèmic modern de la iconografia, que va utilitzar en obres molt influents[3] com el seu «petit llibre» Renaissance and Renascences in Western Art i la seva obra mestra,[3] Early Netherlandish Painting.
Moltes de les seves obres encara es troben a la impremta, com Estudis d'iconologia: temes humanistes en l'art del Renaixement (1939), Significat en les arts visuals (1955) i el seu estudi de 1943 La vida i l'art d'Albrecht Dürer. Les idees de Panofsky també van tenir una gran influència en la història intel·lectual en general,[4] particularment en el seu ús de les idees històriques per interpretar obres d'art i viceversa.